Mercats d’escambi e bens partejats

Lo Comitat d’Accion del Comèrci e Economia d’Occitània trabalha en lo desvolopament d’un sistèma intèrne que foncionarà dins Internet basada dins de mercats d’escambi e bens partejats.

Partejar, apraiar o reabilitar sens intermediaris demòstran la validitat de formas d’economia que pas tot es en el de sòus e de beneficis.

L’idèa es que quand un occitan ajatz de besonh quin produch que siá, abans de s’amiar la man a la cartèra o demande a travèrs d’una lista de corrièr per s’un autre li pòt ofrir aqueste produch gratuitament o en fasent escambi amb qualque autre produch qu’aja de besonh.

Aquestas experiéncias pòdon èsser interpretadas coma una responsa de la ciutadania front a la crisi e una recèrca de nòvas manièras de viure independentament del mercat, mas es qualquarren que va mai ailà; se tracta de crear un mercat intèrne actesufisent pròpri d’Occitània sens dependre del grandestat França.

Campanha de vacunas contra la gripa

Lo prèp jorn 1 d’octòbre comença la campanha de prevencion de gripa.

Los grops que mai atencion an de besonh son las personas amb naut risc de complicacions, coma aquelas que sofrisson cèrtas malautiás cronicas en de palmons o lo còr, las internadas en d’institucions barradas (de residéncias geriatricas, de centres de malauts cronics, de malauts mentales, etc.), las femnas embarassadas, las personas amb fòrça pes e totas las personas màgers de 60 ans.

S’aima que la gripa pòt afectar entre 5% e 20% de la populacion generala e que pòt produsir aperaquí 25% dels procèsses.

Guanhador deth Prèmi de poesia

Eth guanhador ei Miquel Garces, e eth sòn poèma demore exposat de contunh:

Coma era branca que demore
mès delà dera tardor dera vida
atau demore eth mèn amor
eth tòn punet, era mia vida.
En amor, diden
es ahèrs de rotina
son hilats de rosigatz
deth peish qu’alimente
e sosten eth nòste amor.
Te demori, lengua de Oc
en silenci dera
net en tot ressuscitar vielhs hantaumes
en tot soniar damb qu’a eth nau dia
veirè era mia patria ressuscitar
luenh des cendres de França.

Prèmi de poesia occitana

Eth Comitat d’Accion Culturau a convocat un concors de poesia ath que poderàn concórrer toti es interessadi.

Es poèmes auràn de constar d’un minim de 10 vèrsi e ath delà èster escrits ena lengua de oc.

Eth jurat serà conformat pes compausants deth Comitat d’Accion Culturau, e eth poèma guanhador s’exposarà ena web oficiau dera Confederacion.
Eth termini entà presentar poèmes ei enquiath 15 de mai.

Es possible Occitània dins Internet

Lo movement independentista occitan es dormit dempuèi fa de decènnis, e totes es quaus vòlon lutar per aténher l’unitat nacionala pòdon pas o far en los territòris fisics del macroestat francés per çò que lo principal camp d’accion pels Comitats d’Accion Occitana serà Internet.

Empedís brica bastir un país dempuèi Internet, per çò que l’activitat sociala e politica tan desirada pels occitans es uèi mai près de çò qu’arribèt a o èsser jamai.

Amb aqueste metòde en mai Occitània poiriá se veire encara mai beneficiada al poder estendre la siá influéncia per d’autras zònas del mond, en donant a conéisser la siá activitat mercés al sistèma politic de las micronacions, en podent comercier amb d’autras parts e tanben quitament aténher d’acòrds diplomatics amb d’autres pòbles qu’an pas un quite Estat.

Cream una micronacion per desvelhar l’identitat nacionala occitana

Los Comitats d’Accion Occitana an escuelhut en la siá primièra assemblada far emplec de l’ideologia politica micronacionala qu’expausa una opinion favorabla a la separacion o independéncia d’una micronacion d’un macroestat: lo secesionisma es una forma de separatisma.

Las micronacions secesionistes an d’aspiracions de se regir çò de maximal possibla aital coma un país reconegut coma los macroestats.

Lo secesionisma admet pas de simulacions de païses ni entretenimientos geopolíticos que tractan d’èsser d’opcions ludicas per de personas que vòlon imitar lo foncionament dels macroestats, pel contrari prepausa prene lo micronacionalisma coma una forma de lucha per que en lo futur cada ciutadan del mond escuelhètz quin es lo sieu pròpri país independentament del luòc a on es nascut.

Lo secesionisme defend que cada persona es liura de far partida del país qu’escuelha per afinidad ideologica o culturala, e expausa que los macroestats son totjorn d’entitats supranacionals corruptes emplàsticas de pas exercir lo monopòli de la violéncia e de corregir d’errors coma la fauta de representativitat ciutadana, de problèmas a l’ora de solucionar misèria, de crims o l’estructura sociala.

Pas al representativisme

La democracia representativa es un exercici valid pels sistèmas de macroestats coma lo francés o espanhòl, mas supausa pas benefici qualqu’un pels ciutadans, que demòran totjorn a servici dels interèsses majoritaris de torn.

A travèrs del sistèma de Comitats d’Accion, quin occitan que siá que vòlga participar en lo desvolopament d’una activitat determinada poirà o far sens interferir en los interèsses d’unes autres que vòlgan pas. Degun serà obligat a trabalhar en un afar que li semble pas plan.

Cada Comitat d’Accion aurà autonomia absoluta en la siá organizacion e foncionament intèrne; totes foncionaràn amb democracia dirècta e participativa a on totes los sieus compausants auràn drech a votz aital coma a vòt.